Regles del truc valencià

El truc és un joc de cartes de quatre jugadors, per parelles, amb la baralla espanyola reduïda. Cada mà té dues apostes —l'envit, als punts de les cartes, i el truc, a qui guanya les bases— i es juga tant amb les cartes com amb la cara: es pot envidar amb una bona mà o tirar-se un farol. Estes són les regles del truc valencià, el de València i Castelló, que són les que fa servir Truc de Bar.

La baralla: 22 cartes

De la baralla espanyola es lleven les figures (sotes, cavalls i reis), els dosos i els asos d'ors i de copes. Queden 22 cartes: del 3 al 7 de cada coll (ors, copes, espases i bastos), més l'as d'espases i l'as de bastos.

Quines cartes manen

Per a guanyar les bases, l'orde és sempre el mateix, de la que més pot a la que menys:

1. 1. La majorL'as d'espases
2. 2. El bastL'as de bastos
3. 3. Manilla d'espasesEl set d'espases
4. 4. Manilla d'orsEl set d'ors
5. 5. Els tresosEls quatre valen igual
6. 6. Sets bordsEl 7 de copes i el de bastos
7. 7. Els sisosIguals entre ells
8. 8. Els cincsIguals entre ells
9. 9. Els quatresEls que menys poden

Les quatre de dalt són les peces. Fora d'elles el coll no compta: dues cartes del mateix escaló (dos tresos, dos sisos…) empaten, i es diu que van pardes.

Parelles, mà i peu

Juguen dues parelles, assegudes alternades: el teu company, davant. Qui dona reparteix tres cartes a cadascú, d'una en una, començant pel jugador de la seua dreta, i el joc va cap a la dreta. Eixe primer jugador és el mà: parla i tira el primer i guanya els empats. L'últim, el que ha donat, és el peu. A cada mà nova, el mà passa al jugador següent. (A Truc de Bar, el mà de la primera mà es tria a l'atzar.)

Les bases

Cada mà es juguen tres bases. En cada basa, cada jugador tira una carta pel seu torn, i la guanya la carta més alta. La mà és de la parella que guanya dues bases. A la primera basa ix el mà; a les següents, qui ha guanyat la basa anterior.

Les pardes

Si les dues cartes més altes d'una basa són del mateix escaló i de parelles diferents, la basa va parda: no és de ningú, i torna a eixir qui hi havia eixit. (Si són de la mateixa parella, la basa és d'eixa parella.) Amb pardes, la mà es decideix així:

• Si la 1a va parda, decideix la 2a; si també va parda, la 3a. Si van pardes les tres, guanya el mà.
• La primera val per dos: si una parella guanya la 1a i la 2a va parda, la mà ja és seua i no cal jugar la 3a.
• Si cada parella n'ha guanyada una i la 3a va parda, guanya qui va guanyar la 1a.

L'envit

L'envit és una aposta als punts de les teues tres cartes, a banda del truc.

Com es compten els punts

• Dues del mateix coll (es diu que vas lligat): els seus números més 20. El 7 i el 6 d'un coll fan 33, el màxim; el 7 i el 5, 32; el 4 i el 6, 30; l'as i el 7, 28.
• Tres del mateix coll: les dues més altes, més 20.
• Sense dues del mateix coll: val la carta més alta, de 1 a 7, sense sumar res.

Per a l'envit cada carta val el número que porta: l'as compta 1, i les peces no valen més que les altres (el 7 d'espases compta 7, com el 7 de copes).

Quan s'envida

L'envit s'obri en el teu torn, abans de tirar la teua primera carta i mentre ningú haja cantat truc. Quan algú ha envidat, la parella contrària pot voler, no voler o pujar, encara que ja haja tirat la seua carta. Una vegada es vol un truc, ja no es pot envidar.

Les veus i el que valen

Qui respon diu vull, no vull o puja. Només pot pujar la parella contrària a la de l'última veu.

Guanya l'envit qui té més punts; a punts iguals, guanya el més pròxim al mà. La falta volguda decideix la cama: si guanya la parella que va davant, fa cama; si guanya la que va darrere, s'apunta les pedres que li faltaven a l'altra.

El truc i les pujades

El truc és l'aposta a qui guanyarà la mà. Es canta quan et toca tirar, abans de tirar la carta, en qualsevol de les tres bases. Qui respon pot voler, no voler o pujar, i només puja la parella contrària a l'última veu: en el moment de respondre o més avant, quan li toque tirar.

Un no vull acaba la mà: la parella que havia cantat s'apunta el que diu la taula, i l'envit, si s'havia volgut, es compta igual. Un joc fora volgut ho decideix tot: qui guanya la mà guanya el coto, passe el que passe amb l'envit.

El compte: pedres, cames i coto

• Es compta en pedres. La cama es guanya a 24 pedres: les 12 primeres són males i les 12 següents, bones.
• La partida, el coto, és al millor de tres cames: guanya la parella que en fa dues. A cada cama nova, les dues parelles tornen a zero.
• En acabar la mà s'apunta primer l'envit i després el truc. Si l'envit ja fa cama, la mà s'acaba ací.
• Mai s'apunten més pedres de les que falten per a fer cama.

Les senyes

Al truc es pot fer senyes a la parella, i també fer-ne de falses: és part del joc. La major, el bast, les manilles, els tresos, si vas cec, si portes envit o si en tens 33: cada cosa té el seu gest. Te les expliquem totes en les senyes del truc.

Variants i opcions de taula

El truc canvia un poc de poble a poble. Truc de Bar juga per defecte com s'ha explicat ací, i en les opcions de taula pots triar algunes variants conegudes:

• Cama a 18 (9 males i 9 bones) o a 30, en lloc de 24.
• Partida a una sola cama o al millor de cinc.
• Joc fora que val la cama, no la partida, per a partides curtes.
• La falta a males i bones: si el que perd està a males, cama sencera; si està a bones, el que li falte al que guanya.
• Baralla de 24 cartes, com a la Ribera Baixa: entren els asos d'ors i de copes (asos bords), que van per davall dels tresos i per damunt dels sets bords.
• Envit dels dos últims: només poden obrir l'envit els dos últims a tirar en la primera basa.
• Senyes a la vista, que les veuen els quatre (per a jugar entre amics).

No hi ha flor, que és del truc argentí, ni val nou, que és del truc mallorquí.